Interseccions
Mercè, no van ser mil i una,
que foren només cinc, les nits.
Cinc nits va espiar-nos la lluna
quan jo acaronava els teus pits.
Cinc nits, escrivint una història
on cada segon pot ser etern,
van ser prou perquè la memòria
cuinés uns records per 'l'hivern.
Ens trobem per compartir
potser uns anys, potser unes hores,
p'rò no passem dels afores
jo de tu, ni tu de mi.
Les besades que allargasses
les acabes desgastant.
Estimem, doncs, les fugaces
meravelles de l'instant,
i entonem la breu cançó
de la nostra intersecció.
Cristina, ets el sol; jo, la pluja.
Tu i jo som la cara i la creu.
Sols obrir la boca, el to puja
i el desacord troba la veu.
Plegats no podríem mai viure,
p'rò estic segur que d'aquí a un temps
et recordaré amb un somriure,
que el anys fan maragdes dels fems.
Pots mullar un record eixut
i, si és massa humit, l'eixugues.
Si és obtús, el fas agut
i li esborres les arrugues.
A la rosa recordada
pots llevar-li cada espina,
quan la Viuda Reposada
es transforma en Carmesina
i floreix la breu cançó
de la nostra intersecció.
No sé com et dius, però un dia
m'hauré d'embarcar en els teus ulls
i sense timó farem via
fins que topem contra els esculls.
No malgastem la primavera
pel fet que vindrà la tardor...
El més calent és a l'aigüera,
visquem el present sense por.
Un present que ara és futur
i que haurà de quedar enrere,
però que amb un lleu conjur
reprendrà un gust de cirera.
Que no et venci l'enyorança:
res no es perd, res no roman.
Simplement, entra a la dansa
prescindint del com i el quan
neix i mor la breu cançó
de la nostra intersecció.