És fàcil dir-se anarquista

Moi, c'est moralement que j'ai mes élégances. (Edmond Rostand, Cyrano de Bergerac)

L'anarquia no és el caos,
és l'ordre menys el poder.
És no empassar-te gripaus
com aquell qui pren cafè.
No és la bomba, la pistola
ni l'odi de l'amargat,
és l'escola de la llibertat
No és fer el que et dona la gana
sinó el que saps que has de fer
quan només ets tu qui et mana
i et senyalitza el carrer;
i enfilar temps turbulents,
sense perdre mai de vista
que és fàcil dir-se anarquista
però ser-ho no ho és gens.

L'anarquia és no vinclar-te
davant déus, davant senyors;
és jugar la teva carta
sense por a les dents del gos.
P'rò no és saltar-te els semàfors:
qui el té verd mereix respecte,
tant si és jove com provecte.
No hi ha convencions sagrades,
són arbitràries i fútils,
p'rò cal dir que de vegades
poden resultar prou útils
per conviure amb els veïns,
i no em vull fer el moralista,
p'rò és fàcil dir-se anarquista,
ser-ho porta molts tragins.


L'anarquia és plantar cara
a l'absurd de l'existència,
saber que res no t'empara,
acceptar l'obsolescència,
i no conjugar el verb «creure»
fent servir «jo» de subjecte
mentre duri el teu trajecte.
L'anarquia implica angoixa
quan trepitges l'escenari,
no trobar la vida coixa
sense amic imaginari,
i viure l'ara i l'aquí
sabent-te un fugaç turista.
És fàcil dir-se anarquista
p'rò per ser-ho cal patir.

L'anarquia és la utopia
que pugem graó a graó,
una espurna de follia
que assaona la raó.
És l'amor, l'humor i el dubte,
la revolta i la tendresa,
un llampec de lucidesa.
L'anarquia és el vertigen
de saltar fronteres, no
renunciant al teu origen
ni als mots que duus al sarró,
mirant com li creix el nas
a més d'un colonialista
que vol fer-se l'anarquista
però n'és ben incapaç.

L'anarquia és intentar
millorar un xic cada dia
i, sobretot, no imposar
als altres la pròpia tria.
Ningú no en té la recepta,
cadascú se la fa a mida
esfullant la margarida.
Aquesta és la meva acràcia
i, si no hi estàs d'acord,
fantàstic: no té cap gràcia
fer tots cap al mateix port.
En tot cas, cal 'nar-hi a peu,
que no hi duu cap autopista.
És fàcil dir-se anarquista
però ser-ho té el seu preu.