Sóc de la mata de jonc

"I si algú em demana: quin és l'exemple de la mata de jonc?, jo li respondré que la mata de jonc té una força que, si tota la mata lligueu ben fort amb una corda, i tota la voleu arrencar ensems, us dic que deu homes, per molt que estirin, no l'arrencaran, encara que alguns més s'hi posessin; i, si en traieu la corda, de jonc en jonc l'arrencarà tota un minyó de vuit anys, que ni un jonc no hi quedarà." Ramon Muntaner, Crònica.

No canto per valencianes,
per a això sóc un negat,
sinó per 'les valencianes
que em tenen el cor robat.

Menjo creïlles, patates
i trumfes en un sol plat
i, si cal empaitar rates,
tant m'és un moix com un gat.

Per escombrar, una granera,
el vell Montgó per fer el cim
i, quan el cor se m'esvera,
estime, estimo i estim.

Vaig com cagalló per sèquia
i sé que dic dois flagrants,
p'rò no és pas cap entelèquia
que la llengua ens fa germans.

Sóc un valencià del nord
(em volen fer anar de tort),
un rossellonès del sud
(alguns em voldrien mut),
balear continental
(em neguen el pa i la sal)
i des de Fraga a l'Alguer
trepitjo el mateix carrer
A les terres del «bon dia»
som branques del mateix tronc.
Ai, Muntaner, què us diria?,
soc de la mata de jonc!

Parlo la molt maltractada
llengua de Llull i Fuster,
de Rodoreda i Moncada,
Foix, Marçal i Verdaguer,

d'Estellés, Costa i Llobera
i Jordi Pere Cerdà,
Caria, Scanu, Piera,
Blai Bonet i Guimerà,

de Pere Quart, Quico Mira,
Guillem d'Efak,Quim Monzó,
Pla, Ovidi, March, Comadira,
Espriu i Clara Simó,

de Maragall, de Vinyoli,
de Salvat, Bartra i Raimon,
de tants que fan taca d'oli
i fan que giri el meu món.

Tres segles de ponentades,
de togues i uniformats,
de caspa i de bafarades
ràncies d'aiguardents barats,

de jacobins, de gonelles,
de blavers i altres cretins
que s'entesten a fer estelles
mortes dels roures i els pins.

Tres segles que plantem cara a
qui ens ha volgut separar.
Tres segles ben bons, i encara
no ens han pogut doblegar.

Per fer la nostra escudella
cap ingredient pot faltar:
el cronista, a Xirivella,
ens ho va deixar molt clar!

Ho proclamo amb alegria,
soc de la mata de jonc!