Aquell temps de la Jazz Cava

Aquell temps de la Jazz Cava
va ser el temps dels meus quinze anys...

T'hi portava aquella escala que no duia a cap avern,
sinó a un paradís menut, càlid com un claustre matern.
Unes voltes de maons, un bar, l'escena, uns quants seients...
un refugi on et senties a recer dels elements.
Molt sovint a mitja tarda davallava aquells graons
amb les noies amb qui feia els esborranys dels meus petons.
No era estrany que cap al vespre s'hi muntés alguna jam,
i aplaudia els músics joves a l'escalf d'una Voll-Damm.

Aquell temps de la Jazz Cava
va ser el temps dels meus quinze anys,
el temps de la nota blava,
temps de somnis i companys.
Aquell temps de la Jazz Cava
va ensenyar-me a improvisar
saltant d'octava en octava
sobre un tema que la vida s'entestava a solfejar.

Allà descobria els discos dels grans mestres del be-bop,
el ragtime, el blues i el dixie, i engolia glop a glop
Charlie Parker, John Coltrane, Grapelli, Satchmo, Jacques Loussier,
Billie Holiday, Chet Baker, Stan Getz, Sidney Bechet...
Fascinat i obert d'orelles, aprenia amb emoció
el difícil equilibri entre el joc i l'equació,
i alternava el Round Midnight i els solos de Thelonius Monk
amb els duels entre solistes, grans partides de ping-pong.

Les nits de concert, un fum espès anava omplint el cau
mentre presentava l'acte com sempre en Valentí Grau.
Hi vaig veure Johnny Griffin, Joan Albert, Gene «Mighty» Flea,
Jordi Sabatés, Joe Newman i molts més que no us sé dir.

Guardo encara a la memòria els breaks de l'Adrià Font,
que eren ja de matinada un antídot per 'la son,
els dits del gran Tete Montoliu ballant ran del meu nas,
l'orgue Hammond de Lou Bennet, la trompeta d'en Farràs...

Han anat passant els anys, o potser soc jo qui ha passat,
i el projecte d'uns quants bojos ha quedat consolidat.
Ara hi ha una nova Cava, molt més gran i sense fum,
i que el jazz ompli els carrers un cop a l'any ja és un costum.
Però aquell petit racó puc resseguir-lo pam a pam:
va colorejar un temps gris que es resistia a fotre el camp.
Allà vaig agafar un virus del qual mai no m'he curat,
aquell virus resistent que porta el nom de Llibertat.

Lou Bennett Trio + Convidats amb Josep Ma Farràs, Joan Albert i Peer Wyboris fou el darrer concert celebrat a la Jazz Cava del carrer Sant Quirze, 22. Corria una tarda de diumenge, el 27 d'octubre de 1985, i sota el títol de "Jam Session Non Stop", Jazz Terrassa — Club de Jazz d'Amics de les Arts i JM baixa la persiana de la mítica sala terrassenca i emblema del jazz a Catalunya. Inaugurada el mes de març de 1971 la Jazz Cava va allotjar prop de mil dues-centes activitats entre audicions, cine fòrums i concerts. Tete Montoliu es va convertir en tot un símbol del club; els músics de l'escena local com Adrià Font, Joan Albert, Josep Ma. Farràs, Josep Puigbó, Carles Benavent o Santi Arisa, entre molts més, i bandes aleshores de l'escena emergent com Blay Tritono i Música Urbana, van tenir un lloc privilegiat on desenvolupar-se. Igualment l'entorn de la Jazz Cava es convertiria en aglutinador de grups com el Modern Jazz Quintet, 800 Watts amb Josep Puigbó i Quimet Carreras, entre d'altres, o A.T.O. (Acció Tonal Oberta) amb Lluís Rambla, Cesc Tudó i Lluís Martí.  Tanmateix, el públic d'arreu del territori hi va trobar un espai ideal on descobrir i assaborir el jazz a la distància curta escoltant artistes tan importants per a la història del gènere com Sonny Stitt, Ben Webster, Joe Henderson, René Thomas, Lou Bennett, Art Farmer, Slide Hampton, Johnny Griffin o Eddie "Lockjaw" Davis.
Amb el naixement de la Nova Jazz Cava, el febrer de 1994, l'activitat principal de Jazz Terrassa es trasllada a la sala ubicada al Ptge. Tete Montoliu on actualment el dijous és dia de jam session. La del 29 d'octubre té una motivació especial pel club egarenc per la commemoració dels 30 anys del tancament de l'antiga Jazz Cava del carrer Sant Quirze. El grup capitanejat pel jove baterista Joan Casares, amb Joël González al piano i els terrassencs Oriol Vallés (trompeta) i Xavi Castillo (contrabaix), seran els encarregats de donar el tret de sortida a la sessió d'entrada lliure (22 h).