Que “raro” que ets Joan!

M’agrada la platja a l’hivern,
el jazz, el cinema francès,
la música trista, la pluja d’Octubre,
plorar quan escolto Jacques Brel.

M’agrada estar sol, i callar,
l’arròs una mica covat,
girar-me pel cos d’una dona,
digueu-me masclista, a mi m’és igual!

Odio la tuna, els balls de saló,
la conga, el jalisco i els gats,
la gent en fileres movent-se obsessiva
al ritme del Coyote Dax.

Que “raro” que ets Joan!
Que “raro” que ets Joan!

M’agrada banyar-me en pilotes,
passar-me les hores comptant els estels,
donar-li la mà i besar a la tristesa
la trobo a faltar quan no hi és.

M’agraden els mobles d’Ikea,
I em poso dels nervis si em sobra un cargol
i prendre’m la vida com unes vacances,
fugir de projectes i viure els segons.

Odio llegir el Cinco Días,
la música andina i el còndor passant,
el vals ritual dels recent casats
i el piano d’un tal Clayderman.

Que “raro” que ets Joan!
Que “raro” que ets Joan!

M’agrada viatjar al Tercer Món
envejo el somriure d’un pobre feliç,
disfruto i adoro la meva anarquia
i em passo els meus dies somniant.

M’agrada mirar els avions
badar a les vitrines de roba interior,
els préssecs de vinya, la lluna quan minva,
patir pel meu Barça, fins l’últim segon.

Odio l’esquí i els comiats de solters,
ditades als vidres, les obres, la pols,
el fil musical, l’olor d’hospital,
les metxes de la Cospedal.

Que “raro” que ets Joan!
Que “raro” que ets Joan!