Ànima anònima

Jo no escric cançons pel vellut de la glòria
Ni per enfilar-me a la sínia de les vanitats
Escric per salvar-me, escric per curar-me,
per a tu, que m’escoltes, ànima anònima
Per una pell eriçada, per una llàgrima esquiva
Per a tu, que t'acostes i em dones la mà

Jo no escric cançons per un lloc a la història
Ni per omplir les butaques del teatre més gran
Escric per l’alquímia amb la gent que m’estima
Pels amics mal comptats, amb els dits d'una mà
A aquestes alçades no puc fer altra cosa
Que agrair-li a la vida que algú em vulgui escoltar

I no em preocupa gens triomfar o fracassar,
Només em preocupa, ànima anònima, si un dia m'oblides, si un dia te’n vas.

Jo no escric cançons per ser el primer de les llistes
Ni per omplir les butxaques dels psicoanalistes,
Escric per vosaltres, amics invisibles
Que us aixequeu cada dia per anar a treballar,
Que m’escolteu en silenci, com una antiga pregària
Imaginant la fondària d'un mar fascinant

I no em preocupa gens triomfar o fracassar,
Només em preocupa, ànima anònima, si un dia m'oblides, si un dia te’n vas.