Martina

A poc a poc roda i mareja,
entra dins la ruleta.
Sense feina perd la llar,
no té ni per menjar.

Quan és fosc la por es desperta.
Una nit i ja en té prou.
Si t’hi acostumes ja has perdut,
no podràs sortir del pou.

Martina ho ha perdut tot.
Martina agafa la seua vida.
Martina, el que li cap a la motxilla.

Fins que no ho vius no pots saber
com n’és, de dur.
La nit freda en solitud és tan cruel.
Ningú no se la mereix.

No tindre ni on pondre els ous.
Dormir al carrer
o a un sofà desconegut
infestat de puces.
Defensant-te de l’abús.

Martina ho ha perdut tot.
Martina agafa la seua vida.
Martina, el que li cap a la motxilla.

Fuig d’allà com va marxar
quan va fugir del seu company.
I asseguda a l’escala
veu passar les mirades.

Tremola quan no fa fred
i és la por que gela el cos.
Serà una altra nit al ras
sentint els gossos bordar.

Martina voldria ser invisible.
Martina, per no sentir la culpa.
Martina, que no li cap a la motxilla.
Martina ho ha perdut tot.
Martina agafa la seua vida.
Martina, el que li cap a la motxilla.