L’amo del comú

L’amo del comú
quan no hi ha ningú.

Com t’ho explique?
L’olor de timó.
Com t’ho explique?
Passejar pel bosc.

Que això per a les persones
és vital.
Espais oberts, comuns,
naturals.

Com t’ho explique?
Asseguts al banc, del parc.
Com t’ho explique?
Els xiquets jugant.

Un camí que passa
entre l’arbrat,
la serra, una plaça,
el valor d’un parc urbà.

L’amo del comú
quan no hi ha ningú.

És la vida entre el treball,
les presses,
les desgràcies, el dia a dia.
És la vida.

Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i...

L’amo del comú
quan no hi ha ningú.

Com t’ho explique?
Que ho hem de cuidar.
Com t’ho explique?
Que això és sagrat.

El nostre entorn
o el racó més remot,
l’aire que respirem,
el clima. Avança el desert.

Com t’ho explique?
Que no és teu, no és de ningú.
Com t’ho explique?
Que és el bé comú.

Temps per perdre el temps,
viure, abraçar,
amb els teus, riure,
no tot és currar.

L’amo del comú
quan no hi ha ningú.

És la vida entre el treball,
els deutes,
les desgràcies, el dia a dia.
És la vida.

Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i creix.

Cultura, educació,
sanitat, transport,
un món verd, en igualtat
tots els drets i llibertats.

Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i creix.

Creix i creix. Creix i creix. Creix i creix.
Creix i creix, llocs comuns, el temps.