Comentar
-
+
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
Com t’ho explique?
L’olor de timó.
Com t’ho explique?
Passejar pel bosc.
Que això per a les persones
és vital.
Espais oberts, comuns,
naturals.
Com t’ho explique?
Asseguts al banc, del parc.
Com t’ho explique?
Els xiquets jugant.
Un camí que passa
entre l’arbrat,
la serra, una plaça,
el valor d’un parc urbà.
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
És la vida entre el treball,
les presses,
les desgràcies, el dia a dia.
És la vida.
Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i...
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
Com t’ho explique?
Que ho hem de cuidar.
Com t’ho explique?
Que això és sagrat.
El nostre entorn
o el racó més remot,
l’aire que respirem,
el clima. Avança el desert.
Com t’ho explique?
Que no és teu, no és de ningú.
Com t’ho explique?
Que és el bé comú.
Temps per perdre el temps,
viure, abraçar,
amb els teus, riure,
no tot és currar.
L’amo del comú
quan no hi ha ningú.
És la vida entre el treball,
els deutes,
les desgràcies, el dia a dia.
És la vida.
Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i creix.
Cultura, educació,
sanitat, transport,
un món verd, en igualtat
tots els drets i llibertats.
Reguem l’arbre que creix,
l’arbre dels llocs comuns,
l’arbre del temps,
reguem, creix i creix.
Creix i creix. Creix i creix. Creix i creix.
Creix i creix, llocs comuns, el temps.
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
En este mundo actual dominado por una élite de tiburones ávidos de sangre y dinero, forjadores de un mundo autoritario, genocida, explotador y censor, Silvio nos trae desde su bloqueada isla, nuevas y viejas canciones como si hubieran sido escritas anteayer para darnos un abrazo de esperanza, esperanza, esperanza blanca, roja o negra pero con amor.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.
Durante el periodo de la Unidad Popular en Chile, la efervescencia creativa dio lugar a proyectos artísticos ambiciosos. Entre ellos destaca Los Siete Estados, un ballet concebido por el coreógrafo y director del Ballet Nacional Chileno, Patricio Bunster, que reunió en un mismo espacio de experimentación al cantautor Víctor Jara, al compositor peruano Celso Garrido-Lecca, al Ballet Nacional, a la Orquesta Sinfónica de Chile y a una nómina imprescindible de la Nueva Canción Chilena y movimientos afines: Inti-Illimani, Isabel Parra, Los Blops, Patricio Castillo y el grupo cubano Manguaré.
© 2026 CANCIONEROS.COM
Notas legales
Servicios
• Contacto
• Cómo colaborar
• Criterios
• Estadísticas
• Publicidad
Síguenos
