Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

El darrer sospir


Nanana, Nanana.
BOP, BOP.

Sirena rodant,
al terra estès el teu cos
glaçat com el carrer.

De l’ambulància, treu l’infermer,
manta d'argent,
et tanca els ulls i et cobreix.

Setanta quilòmetres diaris,
contra el rellotge pedalant,
per una ciutat que fa poc t’ha vist arribar.

Nanana, Nanana.
BOP, BOP.

Il·luminats
s’estan "forrant"!
Esclavatge de l’era digital.

Del Nepal, vint-i-dos anys.
Una motxilla "delivero" cremant.

Setanta quilòmetres diaris,
contra el rellotge pedalant,
per una ciutat que fa poc t’ha vist arribar.

Poc temps i tot això per entregar.
Per a arribar a final de mes, morir.
Per lliurar una comanda,
fer el darrer sospir.

Nanana, Nanana.
BOP, BOP.

Sirena rodant,
al terra estès el teu cos
glaçat com el carrer.

Il·luminats
s’estan "forrant"!
Esclavatge de l’era digital.

Setanta quilòmetres diaris,
contra el rellotge pedalant,
per entregar una comanda,
fer el darrer sospir.

Uneix-te, ajuda’ns, fes-nos, costat.
El dia que et toque a tu serà massa tard.
Uneix-te, ajuda’ns, fes-nos costat.
El dia que et toque a tu serà massa tard
per a reaccionar. Per a reaccionar.
Quan et toque a tu. Massa tard
per a reaccionar. Per a reaccionar.
Quan et toque a tu.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM