Un castell de ponts

Sabem qui som,
d’on venim, les regles del joc.
Qui té les cartes marcades
en aquesta partida.

Des del bressol
o al llarg de la seua vida.
Per voracitat o plena cobdícia.

Arromanguem-nos.
Braç a braç
aixequem un castell humà.

Sabem també
el país que habitem,
quins són els seus fruits
que cultivem i estimem.

Són dues cadenes,
seran dues llibertats.
Igualtat entre persones,
el poble vol caminar.

Arromanguem-nos.
Braç a braç,
aixequem un castell humà.
De baix a dalt,
al seu peu
s’escampa la seua veu.

Transformar. Sense poder
ni classes dirigents.
Un projecte en moviment,
entre totes l’anem fent.

Lluny de palaus i regles,
construïm amb diferències.
Si es treballen ponts
no caben els fronts.

Arromanguem-nos.
Braç a braç,
aixequem un castell humà.
De baix a dalt,
al seu peu
s’escampa la seua veu.

No som cristall pur, som trencadís,
mosaic mestís. Tant se val d’on venim,
sols importa cap a on anem.
És plural el nostre castell.

Cadascú una forma de ser,
sabent el país que habitem.
Moltes coses alhora puc ser.

Cadascú una forma de ser,
sabent la terra que xafem.
Moltes coses alhora...