La dansà de Teranyina

En la Pobla hi ha un xic
que li diuen Teranyina:
porta pantalons bombatxos
i també ratlla partida,

la camisa arromangada
i espardenyetes blanquetes.
Li pregunten lo que guanya
i el jornal són dos pessetes.

És templat i misteriós,
bo i treballador: el futur és d'ell!
Però no tot és d'arrop
en la història que ara vos contaré...

Era en l'any 1919,
als "Successos de La Pobla"
els obrers van aplegar-se,
encara hi ha qui ho recorda.

Més de cinc-centes persones
per a reclamar justícia.
Per això el amos del terme
els tenien gran malícia.

S'estaven organitzant,
tots els jornalers, en "La Societat"
i per a parar-ho tot
els cacics del poble els van crivellar.

Teranyina malferit,
molt xocat per la matança,
en saber que a ell el buscaven
va escapar camí de França.

Els mataren a la plaça
i els seus noms hem de sostindre:
són Vicent, Miquel i Antoni,
Manuel, Ramón i Calixte.

Van passar molts anys i guerres
i diuen que Teranyina
va morir molt lluny de casa:
duia l'ànima partida.

Va amagar en una caixa
tots els retalls de diari
i una pena com un càntir
en el fons d'un vell armari.

I la caixa va rodar
com un vell misteri mai explicat
fins que un dia la van obrir.
Si em voleu seguir vos ho puc contar...

En la Pobla hi ha una mestra
que li diuen Teranyina:
porta pantalons bombatxos
i també ratlla partida,

la camisa arromangada
i espardenyetes blanquetes.
Diuen que porta una caixa
i la vol obrir de veres.

Teranyina s'ha plantat
enmig de la plaça, amb els ulls tancats.
I repica unes postisses
ballant, a soles, una dansà.

Quan els més vells no ho expliquen
els més joves no ho escolten.
No els tanqueu en una caixa,
són memòria d'este poble:

Els recorden a la plaça
i els seus noms hem de sostindre:
són Vicent, Miquel i Antoni,
Manuel, Ramón i Calixte.

Si obriu esta nit la caixa
per als joves de la Pobla,
podreu vore com retorna
la dansà de Teranyina!