Als núvols

Als núvols, jo hi faig el salt mortal,
la tombarella i el pardal.

Als núvols, tot és blanc
i jo hi faig d'angelet i d'esquimal.

Als núvols, sóc un infiltrat
que ha entrat en el regne dels cels
sense haver estat jutjat.

Als núvols, com un arbre arrencat,
no hi faig cap fruit ni tinc arrels,
però tampoc no hi faig cap mal.

Als núvols amb el temps i una canya
puc esperar que es moguin les muntanyes,
somiant truites i mirant les musaranyes
mentre a baix cau pedregada.

Als núvols, no se m'hi ha perdut res,
però com que res no he de trobar
tampoc no em cal buscar.

Als núvols, sense res per pensar,
al meu cervell espès
no queda res per cavil·lar.

Els núvols no són pols ni són fum,
són camps de cotó fluix
on el record va a oblidar
que als núvols no m'he de guanyar el pa,
en qualsevol moment pot
començar a ploure manà.

Però el vent ha anat bufant
i els núvols escampant,
m'ho ha dit el Sol cantant,
dels núvols no es baixa,
dels núvols es cau.