Ara o mai
Ara que rebufa fort la tramuntana
Ara que m'allunya del port la rissaga
Ara que no encerte a arrumbar esta barca malmesa i corcada
Ara que m'assetgen tempestes i onades
Ara que s'eleven com negres murades
Ara que s'afona profunda la quilla
i s'inclinen les bandes
No em caldran reforços,
ni cap salvaguarda
ni marineria, ni focs de bengala
ja només cal fer-li humils precs
a la rosa dels vents que m'empara
I serà ara o mai
ara que camine sol per la corda fluixa
ara que el retorn fa més por que la caiguda
I serà ara o mai
ara que no bull la cassola dels meus somnis
ara que tinc veles i vents contradictoris
Ara que rebutge el món a canonades
Ara que els dimonis m'arrapen les cames
Ara que no queda ni un gram de desig,
ni de fam, ni de ganes.
Ara que soc pedra de braç reballada
Ara que el meu pas és de bèstia engabiada
Ara que del peix només resta la cua,
l'espina i l'escata
Baixaré a les fosques dels meus soterranis
buscaré per caixes, calaixos i armaris
el primer record, la primera memòria
del meu calendari
Lliure i en pau
viuré pendent de l'últim raig de llum
de l'última poncella del jardí
allà on floria aquell bell narcís de foc
que un dia en mi habitava
faré un abrigall
d'aquella barraqueta al mig dels horts
i creuarem per sèquies i bancals
allà on floria aquell bell narcís de foc
Lenta caurà
la pluja que arruixa el meu cap.
Caurà sobre el forment i brotarà
el vers que no naix, que haurà d'esperar
la pluja que arruixa el meu cap
Serà la mà invisible,
la mà que fa i desfà entre bambolines.
La sort de l'últim moment,
la soga i el clau ardent
Quan tot semblava impossible.