Si poguera

Si poguera enfilar barrancs i sendes de pedra,
i assolir les crestes més altes de la muntanya,
com crisàlide embolicar-me en capoll de seda,
i fer muda per despullar-me de pell humana.

Canviaria el nas per musell i la mà per salpa,
i la boca per gargamella d'ullals farcida,
per poder custodiar a força de queixalada
les ossades i altres despulles de carn podrida.

Si jo poguera me'l deixaria
perquè este món jo mare no l'entenia...

Si poguera jo perdre l'hàbit de la paraula,
conversar amb el crisantem i la clavellina,
entonar amb veu d'estornell melodia estranya,
i emetre un rugit ferotge de bèstia esquiva.

Com un cérvol ferit de mort per un raig de lluna
bramaria embogit d'amor en nit estelada,
vessaria per boca meua violenta escuma,
i beuria l'aigua dels tolls i de la rosada.

Si poguera estendre les ales de garsa blanca,
i deixar-me caure de tos des de dalt d'un cingle,
i de sobte tornar-me peix de lluenta escata,
nadaria corrent amunt per trobar el vincle.

Quan arribe la mà que invoca a les criatures
i ens reclame per retornar la prestada vida
gaudiré del darrer instant mentres este dure
rebolcant-me com un senglar en la tèbia argila.