Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
 

Traducción automática
       
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Corriolet


El meu caminar és escàs
vora les ones trencants.
Es va fent fosc per moments,
malgrat que intente avançar.

Amb prou feines m'enfonse
al mareny, pas a pas.
Amenacen les ones,
la fúria i el temporal.

Si et canses i no pots més,
deixa't portar per un instant...
però gira’t ràpidament,
fes un revés a la corrent.

Cau pes immemorial.
Constel·lació d'avantpassats.
Llast que a mi no em pertany,
xantatge emocional.
Vola, corriolet. Vola, corriolet.

Vola, vola per mi.
Estén les ales, desafia el vent.
Vola, vola ben lluny.
Porta el missatge a un lloc segur.

Ells mouen fitxa per guanyar.
Sempre perd la meua integritat.
Les veles ens volen tombar.
Dependre no és estimar.

Hereu d’una condemna vital,
m’anul·la, em vol bloquejar.
Fer pols tots aquests ponts
construïts vora mar.
És mort, en vida mort.

Vola, vola per mi.
Estén les ales, desafia el vent.
Vola, vola ben lluny.
Porta el missatge a un lloc segur.

Even after all this time, the sun never says to the earth, ‘You owe me’. Look what happens with a love like that. It lights the whole sky.

Vola, vola per mi.
Estén les ales, desafia el vent.

Fins i tot, després de tot aquest temps, el sol mai no li ha dit a la terra “estàs en deute amb mi”. Mira què passa amb un amor com aquest: que il·lumina tot el cel.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM