D’oliveres, oceans

Verd i blanc, i també el blau.
Lletra de saviesa, cant de pagesia,
als marges construeixes
i encares la injustícia.

Arbre de cultura,
barrejar és el teu tronc.
Branques que es trenen
i la copla el teu nord.
Poesia i el poble és un tot.

Camps d'oliveres es perden a l'horitzó,
oneja la bandera de tota revolució:
sol, blanc i suor.

Dansa de les ones,
mar de bonicor,
degota la bellesa,
sabor a sal i dolçor.
Tot això i molt més
és el que ens porta
el trobador.

Neu, no per puresa, sinó pel poder
d'aquell que ve de la terra i s'eleva al cel
dels somniadors,
cristal·litza en tendresa
i cau en flocs d’amor.
El vertader transgressor.
Amb la música li vibra el cos,
amb la veu ens fa tremolar d'emoció.

Verd i blanc, i també el blau.
Lletra de saviesa, cant de pagesia,
als marges construeixes
i encares la injustícia.

Arbre de cultura,
barrejar és el teu tronc.
Branques que es trenen
i la copla el teu nord.
Poesia i el poble és un tot.