Illes orientals d’al-Àndalus

Som l'olor d'estiu quan desperta la nit.
Oli verge secular. Bancals ben dibuixats. Serra suau.

Som un gra a la sorra del desert,
llum d'estel al mar de l'univers.
Núvols de tempesta creuen el cel,
pluja a l'oceà, no som el centre de res.

Un tros de terra només,
som a la deriva un vaixell.
L'illa té la mida ideal,
la perspectiva adient. Peus descalços al litoral.

Mires el cosmos amb ulls innocents,
exposat a la rosa dels vents.
Si venen ones o corrents,
et situa al món, on has d'estar,
amb la humilitat que no tens.

Som pedra en sec i camps cosits
en horitzontal,
molí dret i mil·lenaris olivars.
Som miracle de muntanya vora mar.
Som cossiols omplint
de vida el carrer empedrat.

Mires el cosmos amb ulls innocents,
exposat a la rosa dels vents.
Som aquell qui descobreix
l'entrellat de tot plegat. Com un xiquet,
evolucionem quan anem a les arrels.

Fars que giren, ones trencant.
Cales, dunes, penya-segats.

Serra Tramuntana vestida de llarg,
paradisos terrenals,
cementeri de Deià.
Aborígens i forasters
honoren la lluna i el sol
abans del viatge astral.

Fars que giren, ones trencant.
Cales, dunes, penya-segats.
Fars que giren, ones trencant. Cales, dunes.