Com l'infant de les tardes robades

4

Com l'infant de les tardes robades
amb la febre fugint de l'escola,
el teu llit és veler que no vola
i s'estima les veles plegades.

Són boniques les tardes serenes
deixant caure les armes de guerra,
bevent llet beus la pau de la terra
blanc remei que fa blanques les penes.

Ajaçat i mandrós al llit càlid,
imagines de sucre les pluges,
ensucrat ara baixes i puges,
tot allò que et commou t'és molt vàlid.

Malalties que els metges no saben
d'una febre de llum i tendresa,
que reforça la teva feblesa
que els petons no traïts no s'acaben.

Reconeix que tens bones joguines,
ara sexe, ara ràdio ben baixa,
cartes velles que treus d'una caixa,
els amics, els amors que pentines.

I la nit va i arriba i s'arrela
i t'hauràs de llevar quan despertis,
que l'albada no vol que desertis,
per la lluna de mort que t'anhela.