Em seguiran

XL

Em seguiran com cintes desplegades
rius i camins fins a la meva nit
i amb arrels d'ombra ben endins del pit
l'angoixa de les coses oblidades.

Car tantes vides he viscut debades,
essent per tot, jo que no sóc enlloc:
arbre tot just que estreny a poc a poc
una heura ardent amb llargues abraçades.

Ara el ponent no fa la rosa tendra.
Enyor, enyor, damunt de tanta cendra
podré trobar-hi el que ja no és en mi?

Quan torna tot amb tremolors d´onada,
empenyent amb la fosca l´estelada
el dia neix com si volgués morir.