Fes un senyal

XIX

Fes un senyal,
digues adéu
i després dorm,
potser el destí
sap el secret,
ell t'ha llançat
cap aquest món,
potser ell sabrà
per què algun foll
ha murmurat
un cant estrany,
desbaratat,
quan tu has passat
ja molt malalt
anant enlloc,
potser ell sabrà
si tens raó
quan has entès
que era essencial
aquell vianant
vestit de blanc,
ben carregat
amb sacs pesants,
aquell vianant
que a tu t'ha obert
l'enteniment
cap a un nou món
que no és d'aquí,
el món secret
dels àngels vius
que no es pot dir,
ni es pot sentir,
si un vol seguir
l'únic camí
que la raó
pot consentir.

L'home de blanc
ja no és ningú.
Tu no has vist res:
en aquest món
el cel és lluny
molt i molt lluny.
Oblida-ho tot
i tanca els ulls,
fes un senyal
que digui al món:
"no hi ha perill",
digues adéu
i després dorm.