El teu àngel

Et vinc a obrir la porta, a fora fa molt fred,
la neu ha emblanquinat els teus cabells.
Després de mitja vida ens tornem a trobar,
són coses del destí quan vol jugar.

Em dius que no pensaves fracassar,
em dius que potser et vas equivocar,
això no és veritat,
les flors moren quan no les has regat.

Si vols seré el teu àngel, en els dies de mal temps,
defensant-te de la gent i els mals records.

Encara som dues peces d’aquell gerro trencat
que la pega del temps haurà enganxat.
Conserves les carícies, el xiuxiueig melós,
l’encant del teu somriure escandalós.

Som tímids com en temps adolescents,
incòmodes silencis per moments,
al cor batecs latents,
les llàgrimes missatges transparents.

Si vols seré el teu àngel, en els dies de mal temps,
defensant-te de la gent i els mals records.

I cada nit et baixaré el més bell d’aquells estels
que fa molts anys comptàvem abraçats mirant al cel.

I quant desperti l’alba acotxaré el teu cos despullat
tornant-te alguns petons que havia oblidat.

Si vols seré el teu àngel, en els dies de mal temps,
defensant-te de la gent i els mals records.

Si vols seré el teu àngel, defensant els sentiments
quan vegin que ens estimem sense retrets.

Que ens estimem sense retrets.