Són quatre dies

Sempre vaig a l’inrevés, no camino pels carrers
perquè estic a un pam de terra i que critiquin els demés.

Si em veus, potser no es nota, soc la molla del parany i del gat la quarta pota.
Ja sé que soc estrany, quan jo vinc els altres van fent el salt de la granota.
No estic més o menys content si soc més o menys idiota
i no em cal fer-me el valent darrera d’una carota.

Me’n vaig quan mai no toca, no suporto escoltar el peix que sempre mor per la boca.
D’amics en tinc els justos, és la forma d’invertir per estalviar disgustos.
No soc pedra del camí, ni l’estrella de La Caixa,
la gota que vessa el got ni el roc que amaga la faixa.

Diners; tinc una VISA, el que VISA no és traïdor quan li aixequen la camisa.
Detalls, mai no me’n falten, me’n recordo del meu sant i dels noms de les infantes.
Porto un collaret al peu, unes canes al cabell,
un cabàs ple d’experiències i la vida en un farcell.

I així, corre la vida, mentre els altres van burxant poso sucre a les ferides.
Nedant dins d’un cubata, traient bales del fusell i alguns trets de la culata.
Si em caigués l’ànima als peus que ja tinc dins la galleda,
jugaria a cara o creu la meva última moneda.

Ara veig els anys passar contemplant mil i una estrelles,
posant herba als cigarrets, també taps a les orelles.
Si podeu feu el mateix, la vida són quatre dies,
dos que plou, un de nevat i en el quart ets tu qui tries.

Sempre ves a l’inrevés, no caminis pels carrers,
vola i vola a un pam de terra i que critiquin els demés.
Et diran impertinent, et diran incompetent,
els engegues a la merda i seràs independent.