Llençols rendits

Sembla que el dia ja s’ha despertat,
veig pel vidre els ocells reposant als teulats
i en el llit dolçament dorm un àngel que m’ha enamorat.

Tota la nit hem dormit abraçats
com si el món s’acabés provocant un esclat
amb els cossos cremant inconscients en mig de la foguera.

Hem creuat la frontera de tots els sentits
resseguint cada gest amb la punta dels dits
escampant la llavor de noves primaveres.

Hem obert les dreceres als plecs de la pell
i hem fet nusos de forca amb els flocs dels cabells
per penjar els prejudicis d’aquells que no ens entenen.

Em moro de ganes de poder saber
què somies al temps que s’escalfa el cafè,
amb imatges que ens ha projectat tota la matinada.

Tinc gravada l’essència de cada petó
i les notes perdudes de cada cançó,
els impulsos i la sensació de cada mirada.

Veig l’estança voltada de llençols rendits
dispersats per onades que fugen del llit
amb l’oreig dels amants en un mar de tempestes

que han creuat la frontera de tots els sentits
resseguint cada gest amb la punta dels dits
escampant la llavor de noves primaveres.

Hem obert les dreceres als plecs de la pell
i hem fet nusos de forca amb els flocs de cabells
per penjar els prejudicis d’aquells que no ens entenen.