Josep Irla a Cas Romagué

Allà on l’onada es rendeix, just on la sorra s’esponja,
atraquen sis mariners sota un cel color taronja.
Avui s’ha fet un pèl tard, ara caldrà fer-ne via,
el peix és aviat venut, aviat és venut, demà serà un altre dia.

Van allunyant-se del mar mentre desprenen escates,
escopinades de sal, picadura les petaques.
Espardenyes a les mans, boines mig encavalcades,
per l’Algavira i pujant, xino-xano pujant, els pescadors fan parades.

Ja són a Cas Romagué entre un laberint de taules,
o en un racó del celler traginant sacs de paraules.
Se’n foten d’uns quants surers d’algun basté i un manyà,
Josep Irla serveix taules, va servint les taules i el somni republicà.

Ja marxen uns calamars vestits amb les millors gales,
paneres amb pa trinxat, cloïsses, musclos, botifarres.
Una tapa de greixons, concert de plats i forquilles,
de La Pansa i d’Els Tres Tombs, també d’Els Tres Tombs, arriben les camarilles.

Marea baixa als porrons, quan pel carrer de la Lluna
de puntetes marxa el sol esquivant núvols d’escuma.
Ja marxen els terrassans, amb els cabassos i els tràmecs,
vinga nois, foteu el camp!, apa, foteu el camp! que és hora de tancar els ànecs.

I marxen de Cas Romagué entre un laberint de taules,
o pel racó del celler traginant sacs de paraules.
Se’n foten d’uns quants surers d’algun basté i un manyà,
Josep Irla serveix taules, va servint les taules i el somni republicà.