Nòmada aventurer

Una carta, un port llunyà, on hem amarrat les barques,
l’escullera, un petit far i uns carrers de cases blanques.

El record dels teus ulls blaus com un cel que m’enamora,
si m’esperes et daré els petons que tant enyores.

Duré paraules d’amor, en tinc un munt a la xarxa,
les he pescat del meu cor que no ha pogut oblidar-te.

Duré paraules d’amor, que algú haurà escrit sobre l’aigua
de cales que hem compartit a la costa catalana.

La taverna, les cançons amb l’arpegi de guitarres,
la dolçor d’un bon cremat i algun cant ple de nostàlgia.

Les rialles dels companys, la il·lusió de la tornada,
l’emoció del meu retorn sota la nit estelada.

Navego comptant els fars que em resten fins tornar a casa,
on m’estaràs esperant com sempre fas, estimada.

Duré paraules d’amor, en tinc un munt a la xarxa,
les he pescat del meu cor que no ha pogut oblidar-te.

Recorda que soc navegant, un somiador de vegades,
un nòmada aventurer, el teu mariner en aquest desert d’onades.

Duré paraules d’amor, que algú haurà escrit sobre l’aigua
de cales que hem compartit a la costa catalana,
d’aquest petit paradís que és la nostra Costa Brava.