País estrany

Aquest país estrany,
és tan petit, i alhora és tan gran
i encara que ningú et coneix ho entén del tot
jo no he trobat al món un lloc millor

I aquesta llengua estranya
és tan tossuda i no es resigna a ser oblidada
ets filla i mare, ets germana i confident
la ploma amb la que escric els meus anhels

I no sempre ens en sortim,
no sempre fem el cim
però malgrat tot seguim

És el meu petit trosset de terra
en la victòria i també en la derrota
i sé que em trencaràs el cor
però et seguiré estimant
fins que em porti la mort

És el meu petit trosset de vida
els que han vessat la sang aquí ens miren
i no, no parlo de l'orgull
no parlo l'honor
jo parlo de l'amor

Aquest país cansat
s'ha agenollat tants cops però vol volar
potser aquest món és massa gran pels cants petits
però el cor no se sap rendir, només lluitar