Quan el cel es tornà negre

Se'ns va fer de nit als ulls
quan el cel es tornà negre
aquell vint-i-nou d'octubre que mai més
no sabrem oblidar.

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.

Pense en la Plana d'Utiel,
l'Horta Sud i la Ribera
i la Foia de Bunyol, on sona un nom
que és ara ja un malson.

Quan el cel es tornà negre.

Serà el president del fang,
ni honorable ni excel·lència,
que amb hores d'indiferència
va deixar tirat el seu país.

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.

Ho anunciaven sàvies veus
i ells van fer com qui sent ploure,
i sense saber-se moure
van deixar morir la nostra gent.

Quan el cel es tornà negre.

Vindrà la claror
que sacseja l'aire:
l'antiga dansà
que remou les brases.

Hi ha una història al fang
que sembla adormida,
però és la llavor
per a fer-la vida.

S'apagaren tantes veus
que es buidaren les paraules
i a poc a poc les omplirem de motius
per a seguir avant.

Quan el cel es tornà negre.

Els veïns desemparats,
braç a braç i poble a poble,
van haver de fer la crida
demanant tot el suport comú.

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.

Van vindre de tot arreu,
governaven les graneres
perquè foren les primeres d'arribar
desobeint-ho tot.

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.

El relat ja és ben sabut,
prepareu granera nova
perquè encara queda molt per a agranar
i farem falta tots!

Una història escrita en fang que amb la pluja no esborrarà.
Quan el cel es tornà negre.