Vine

Vine,
que tinc molt de fred als peus,
que la ràdio anuncia neu
per les valls de la memòria.
Vine, que dur que és aquest hivern,
i aquest vent sense pietat
que em parteix per la meitat.

Vine,
que encendrem la llenya seca
i mirarem la dansa encesa
de les flames en silenci.
Vine, que de qualsevol manera,
estirats tots dos per terra,
farem l’amor i la guerra...

Vine,
que cada minut sense tu
és un temps que ja no torna,
quan de fons sona una morna.
Vine, que canta Cesària Évora,
que les hores són molt bruixes
quan s’esperen primaveres.

Vine,
que em rosega l’enyorança,
quan al plat de la balança
pesa més la teva absència.
Vine, que ni el mar ni la distància
no em treu la set d’abraçar-te
aquest diumenge a la tarda.

Vine, que ve el temps de les cireres...