Preludi d’un adéu

Ens vàrem despullar sense cap pressa,
en els llençols, onades d’incerteses,
la lluna ens contemplava encuriosida,
i pels terrats només la roba estesa.

Les pells a poc a poc es coneixien,
i aquell silenci immens ens devorava,
els àngels i els dimonis ens miraven,
volien afegir-se a aquella festa.

I mentrestant el món gira que gira,
només tu i jo habitàvem el planeta,
absents de tot, ens abraçàvem,
preludi d’un adéu que endevinàvem.

I queia foc de mort damunt de Gaza,
i al Central Park algú s’enamorava,
plovia en el desert, florien roses,
però res de tot això ens importava.

Adéu amor fugaç que mai no fores,
clavada a la memòria tinc la casa,
un Modigliani estrany ens observava,
sota el coixí he deixat un munt de coses.