Setembre

Setembre que arribes com sempre
discret com el vol d’un falcó,
xuclant pels jardins cada tarda
la mel de les últimes flors...

Ocells peregrins giravolten
abans de viatjar a la calor,
groguegen les fulles dels arbres
i moren a cada segon...

Setembre que escurces els dies,
la llum es tenyeix de tardor.
Setembre preludi dels ocres,
abraça’m i acosta’m al foc...

Cruïlla de vents en desordre,
tristesa del mar vanitós.
Setembre silenci i pregària,
terra mullada d’olors...

Setembre de barques varades,
de boires que amaguen els ports.
Setembre nostàlgia profunda
i música d’acordió...

Setembre, perfums que ja avancen
les fruites de bones olors.
Les noies veremen les vinyes,
i canten antigues cançons...