Fa dies que no em truques

Fa dies que no em truques,
que no sé res de tu.
Pot ser que l’amor hiverna?
Pot ser que el desig ja fuig?
Que la nit que tot ho habita
s’ha apoderat d’aquest full...

Ai, rosa d’Alexandria!
Beneïda poesia,
el meu pa de cada dia
sense tu tot és mentida...

Vagarejo cada tarda
pel passeig que dona al mar.
Prenc un cafè en el meu bar,
fumo una altra cigarreta,
la gent mandreja distreta
i la lluna fa un badall.

Ai, rosa d’Alexandria!
Fugissera melodia,
el meu pa de cada dia
sense tu tot és mentida...

On ets, memòria dels versos?
On ets, melodia amagada?
Rastrejo la platja allisada
i bec de la pluja perlada
que calma la set d’abraçades,
i escric cartes que es perdran.

Ai, rosa d’Alexandria!
Beneïda poesia,
fugissera melodia.
Quina buidor més gran!