Que fàcil és sentir-te a prop

Dibuixo els teus capvespres,
si penso que ara em penses,
en algun bar...
i et miro com camines,
llegeixo el que llegeixes,
vora del mar...
soc l’aire que respires pels jardins,
la música que escoltes cada nit...
i el teu cafè, cada matí...

Soc vent que et despentina,
la platja que trepitges,
els teus llençols...
la lluna més discreta,
que entra de puntetes
pel teu balcó...
l’oratge dels silencis dels teus ulls,
el pa, la sal, el plecs del teu vestit,
i el bàlsam per les cicatrius...

Oblido la tristesa,
quan sento la tendresa,
si em parles fluix...
la teva pell encesa,
onada que ara trenca
als meus esculls...
viatjo a casa teva cada nit,
el temple on transites pel teu món.
Que fàcil és sentir-te a prop!!!