Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
    

Traducción automática
    
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Qui pregunta ja respon


Versión de Raimon
Quants homes calen per a fer un país,
quants països per a fer el món,
quantes llibertats per a fer la democràcia:
llibertats.

Quantes cases calen per a fer un carrer,
quants carrers per a fer una ciutat,
quants arbres per a fer un espai verd,
un espai verd.

Quants obrers calen per a fer una classe obrera,
quants burgesos calen per a fer una burgesia,
quantes lluites per a vèncer,
quantes lluites.

Quantes "apertures" calen per a trencar la tancadura,
quants pagesos calen per a fer una pagesia,
quantes amnisties calen per a fer l'amnistia,
l'amnistia.

Això em preguntava el vent a mi mateix,
això em preguntava jo a mi mateix.
Qui pregunta ja respon,
qui respon també pregunta.

Un home no fa un país,
un país no fa el món,
una llibertat no fa la democràcia,
llibertat.

Una casa no fa un carrer,
un carrer no fa una ciutat,
un arbre no fa un espai verd,
un espai verd.

Un obrer no fa una classe obrera,
un burgès no fa una burgesia,
una lluita no fa la victòria,
una lluita.

Una "apertura" no trenca la tancadura,
un pagès no fa una pagesia,
una amnistia no fa l'amnistia,
l'amnistia.

Això em preguntava el vent a mi mateix,
això em preguntava jo a mi mateix.
Qui pregunta ja respon,
qui respon també pregunta.

(1976)







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM