Un lleu tel d'humitat

No podràs agafar
ni amb les mans ni a grapats
l'aigua del temps que vius:
als dits et quedarà
un lleu tel d'humitat.

L'ofici m'ha portat
la tensa soledat
que no es trenca per fora:
la voluntat d'amor,
l'impuls net del desig.

Intermitent com tot,
m'enlaire i caic sovint,
perquè oblidàrem junts
el naixement del goig,
igual que es desfà el fum.

Un cansament de plors
-recança per moments-
em formigueja el cos:
"Cal transformar el món
i canviar la vida".

El nostre món de tots
i aquesta nostra vida.
I això no ho pots fer sol
perquè és dura la lluita:
haurem de ser-ne molts.

No podràs agafar
ni amb les mans ni a grapats
l'aigua del temps que vius.