Ens veiem a Folegandros

Hauran quedat els fulls oberts
damunt la taula que potser
t'espera encara en un retorn incert.
El vell Kavafis i també
el teu Poeta que a l'Alguer
ens va commoure més enllà del cor.

Amb mi aprengueres de la mar,
jo amb tu el sentit de cada far
i així plegats vam ormejar un bell port
on la paraula i la passió,
els déus, uns versos i aquell cos
aixoplugaren somnis i cançons.

Ara sols queda la música, Eudald
ah, si no fos per la música, Eudald
que ens obre empares
a tantes ànsies
que omplen d'angoixa el cor.

Mira com sona la música, Eudald
encara ens queda la música Eudald
perquè ens commogui,
perquè ens uneixi,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...

Amami Alfredo
I rodi el món...
Fa tant de fred al cor
si ens deixes sols.

I així tossuts anem sempre endavant
per por de morir-nos d'enyor i amistat
veient com l'amic se'n va...

Vivim com si no fos morint
que anem menant aquest camí
a un horitzó d'absències infinit.
Tu hi ets i em veus com vaig venint,
fes-me un recer Eudald, amic,
i encetarem el joc dels vells marins.
A Ítaca el gest pel bell retorn,
a Amalfi el full on deixar un nom
i a Ponza el lloc per viure en pau la mort.
I si cansats d'eternitat
a Folegandros fem un tast,
ja saps la plaça on hi reposa el Món...

Ah, si no fos per la música, Eudald,
mira com sona la música, Eudald,
que ens posa l'aire sota les ales
i així ens permet el vol...

Ah, que no pari la música, Eudald,
que se'ns emporti la música, Eudald,
perquè ens commogui,
perquè ens exalti,
perquè ens trasmudi enllà i més lluny,
lluny i enllà quan...

Amami Alfredo
i rodi el món...
fa tant de fred al cor
si em deixes sol...

Així cansats i amarats de records,
seguim inventant-nos que hi ha un horitzó
només per oblidar la mort...

Una cançó d'enyor com una bressola
perquè t'acaroni el cor en les llargues hores.