Amic Jacques

Ai! quanta cops m'has lliurat de les valls de la por
i quants cops he vibrat només sentint el teu nom
i quants cops t'he xiulat més duna cançó
ai! no em deixessis mai mestre Brel, amic Jacques.

Saps molt bé que com tu tinc un País callat
on les boires sovint ceguen els campanars
de tu he après que és molt gran veure un amic plorar
ai! no em deixessis mai mestre Brel, amic Jacques.

I perdona si avui m'atreveixo a cantar
sempre he estat molt conscient fins on puc arribar
quan t'escolto ulls clucs em fa riure el meu cant
ai! no em deixessis mai mestre Brel, amic Jacques.

Quan t'arribi el moment de dir adéu als teus camps
del silent pla país que tu em vares mostrar
dorm tranquil mestre Brel, amic Jacques
que el teu cant vola baix com les aus de la mar: