El desertor

Senyor governador
jo vos escric tres ratlles.
I no és demanar gaire
si os prego les llegiu.
Jo tinc entre els meus. dits
les ordres que m'obliguen
partir prest a la guerra
dimecres a la nit.
Senyor governador
li dic que em nego a fer-la
no tinc raons ni em tenta
matar cap enemic.
I quedi clar senyor
que això no és cap ofensa
la decisió ja és presa:
jo vull ser desertor.

Després d'haver nascut
he vist morir al meu pare
germans marxar de casa
i els plors, dels meus petits.
Ma mare patí tant
que avui ja és a la tomba
i se'n riu de les bombes
i els cucs del seu voltant.
Quan era presoner
varen prendre'm la dona
varen prendre'm les hores
i el meu passat feliç.
Demà de bon matí
me n'aniré de casa
i esclafaré la porta
als nassos de l ahir.

Viuré de les almoines
que em donin mans senzilles.
D'Alcoi a la Cerdanya
diré a la bona gent:
Negueu-vos a obeir
digueu no, a les ordres
no aneu pas a la guerra.
Negueu-vos a partir.
Si s'ha de perdre sang
perdeu Senyor la vostra
feu bé el paper d'apòstol
senyor governador.
I si em feu perseguir
digueu als qui em segueixin
que no duré cap arma.
Podran tirar tranquils.