Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Maria


Maria, fas bé de no saber si hi ha guerra a Irlanda o si el teu rei és ros,
fas bé de no escoltar si algú se'n riu quan voltejes el coll
fas bé de no saber si avui és dimecres o dijous
o si la mort serà el nostre darrer port.

Maria, fas bé de no saber si dos i dos són quatre, vuit o nou,
si el sol és un estel que neix per a l'est o si tenim papa nou,
si el gas ha pujat molt o si París sols és un nom,
fas bé de no saber el què és trobar-se sol.

Maria, fas bé de no saber si aquest estiu es moda el verd o el groc
si sis minuts encara són només tres-cents seixanta segons,
fas bé de no saber si a França és mort o viu De Gaulle
si Grècia mira al mar o si I'amor fa por.

Perquè si surts de casa podràs ballar si vols
un vals amb tres estels, un fox amb els teus arbres
o un tango amb en Gardel,
molts diuen que estem bojos, però pocs teniu la sort,
segueix ballant Maria, la lluna encara és blanca
i el mar encara a prop.


Maria, fas bé de no saber on és l'origen i el final de tot
si un interès del deu per cent és massa o potser massa poc,
fas bé de no saber si encara Einstein té raó
si el món és un quadrat de dotze dimensions.

Maria, fas bé de no saber si Xina té ja bomba de neutrons,
fas bé ,de no escoltar el plor de Venècia ferida de mort
si algú en aquest moment està encenent el darrer bosc
o si a Madrid per fi tenen la solució.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM