Viure a dos

Cercar tossut en el teu sexe, tan calent,
l'origen i el primer principi dels meus jorns,
perdre el sentit a glops i obrir de bat a bat
aquell racó sense cap por
Viure a dos...

Endevinar un somrís immers darrera un plor,
i el «sí» condicional que hi ha darrera el «no»,
deixar a les mans del temps allò que li pertany: l'etern,
l'efímer, el passatger.
Viure a dos...

Refer l'amor intensament i a poc a poc,
anar oblidant I'espai i el temps com dimensions,
fondre les pells en el gran foc d'un blanc llençol,
velam de nit, xop de suor.
Viure a dos...

I no confondre mai costum amb «viure junts»,
ni el «bona nit» amb un petit ritual nocturn,.
odiar-se profundament i fotre-se'n després,
i perdre el temps en algun bar, mirant la gent.
Com va i com ve...

Viure a dos.