Viure

Podria viure ignorant la història meva que no vull,
podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d'un company,
les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits,
una claror que em fa aixecar: viure! viure!

Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent
esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers,
la llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà...

Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc,
podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents.