Letras de canciones
Vota: +0


Idiomas
  

Traducción automática
      
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
 
Aparece en la discografía de

Viure


Versión de Joan Isaac
Podria viure ignorant la història meva que no vull,
podria viure ignorant el temps inútil que hem perdut,
la meva mort entre xiprers, tot fent-me terra lentament.

Podria viure sense saber dels arbres aquell cant secret
que escolto quan la llum s'adorm, i l'aigua clara d'en Rimbaud,
els suaus nocturns de Chopin, en Bach, en Mozart o en Ravel.

Podria viure ignorant els anys que em van assecant la pell
i dos llaguts creuant-se a la mar, la tomba freda d'un company,
les dues roses que hi ha posat, colgant el plom que l'ha enterrat.

Podria viure sense lluitar per allò que crec que ens correspon:
un aire nou per respirar...
però encara sento que cada matí, un sol neix entre els meus dits,
una claror que em fa aixecar: viure! viure!


Podria créixer fent-me estrany a aquell poeta decadent
esclau d'un art que em fa fiblar, o la humanitat dels meus carrers,
la llengua que m'estimo tant, l'aroma d'un amor llunyà...

Podria escriure sense dolor fugint de l'odi que retinc,
podria escriure sens dolor silencis llargs dins les cançons,
històries tendres, versos blancs, morals, triomfants, inconsistents.







 
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD

 

LO + EN CANCIONEROS.COM
 
Más nuevoMás leídoMás votado
PUBLICIDAD

 

HOY DESTACAMOS
Novedad discográfica

por Carles Gracia Escarp el 08/06/2026

Pasión Vega presenta en concierto su nuevo disco Pasión Almodóvar con una selección de canciones que forman parte del universo cinematográfico del director manchego Pedro Almodóvar.

HOY EN PORTADA
Historias de vida

por Carles Gracia Escarp el 15/06/2026

Abril de 2026. Una visita a Cuenca. La ciudad alta parece casi inalcanzable pero se va abriendo al paso del caminante y se descubre a pinceladas, se avanza lentamente con atención a los detalles, te va envolviendo su generosa ofrenda de ocres, una esencia dulce de calles antiguas, escenario de historias de vida que fueron y van arriba y abajo. Cuenca, refugio de miradas eternas que en sus horizontes van quedando guardadas, también en nuestra memoria. Cuenca, la de la piel quebrada por hoces y ríos, la que celebró en el siglo XX su poeta Federico Muelas, la que envejece y revive en el XXI y cada día.

 



© 2026 CANCIONEROS.COM