Tres reflexions i una súplica

Si us penseu
que escoltant tot s'acaba
heu entès malament les cançons:
tres minuts no han mogut mai muntanyes
però mil veus fan oir al més sord.

Jo no tinc
vocació de polític,
si en tingués no estaria cantant:
però em remoc del cervell a l'estómac
si ens trepitgen el dret a opinar.

No pretenc
donar lleis ni consignes,
no ho sé fer perquè mani n'he acceptat,
i si algú em creu proselitista,
res més lluny de la meva intenció.

Perquè crec que el palau del respecte
és sagrat com els déus de l'Olimp:
cadascú ja en té prou amb la vida
perquè jo li assenyali el camí.

Però si algú
diu: "Jo sóc apolític",
"apostòlic" o "tant se me'n fot",
em faria un favor increïble
oblidant-se de les meves cançons.