Notificar error
Comentar
-
+
Idiomas
Traducción automática
NOTA IMPORTANTE El uso de traducciones automáticas suele dar resultados inesperados.
Comentarios
Adaptació: Josep Maria Espinàs
Els poetes
Versión de Joan Isaac
Jo no sé pas què em posseeix
i ara m'impulsa a dir en veu alta
no per pregar pietat ni ajut,
ni per a confessar cap falta
allò que m'omple i m'obsedeix.
Cantar és tortura i és dissort.
Quins crits en mi, quin animal
jo mato o quina criatura
en nom del bé, en nom del mal.
Només ho saben els qui han mort.
Machado a Cotlliure és
només un pas enllà de Roses.
El cel li fou feixuc i gris
però es quedà en aquest país
i, tancà els ulls per sempre més.
Damunt la plana i el serrat,
damunt les aigües i el coster
un cant s'enfila ple d'esclat,
cap a l'estel Josep Carner,
cap a l'estel Joan Salvat.
Estels, sou fets amb pols de flama
quan ve l'agost caieu, caieu
i tot el cel de nit proclama
la mortandat dels rossinyols
però l'univers què en sap del drama.
El dolor dóna als somnis vida
com ho fa el rusc amb les abelles
i l'home crida on rep ferida
i on té la nafra neix un sol
més bell que l'antiga mentida.
Jo no sé pas què em posseeix
i ara m'impulsa a dir en veu alta
no per pregar pietat ni ajut,
ni per a confessar cap falta
allò que m'omple i m'obsedeix.
i ara m'impulsa a dir en veu alta
no per pregar pietat ni ajut,
ni per a confessar cap falta
allò que m'omple i m'obsedeix.
Cantar és tortura i és dissort.
Quins crits en mi, quin animal
jo mato o quina criatura
en nom del bé, en nom del mal.
Només ho saben els qui han mort.
Machado a Cotlliure és
només un pas enllà de Roses.
El cel li fou feixuc i gris
però es quedà en aquest país
i, tancà els ulls per sempre més.
Damunt la plana i el serrat,
damunt les aigües i el coster
un cant s'enfila ple d'esclat,
cap a l'estel Josep Carner,
cap a l'estel Joan Salvat.
Estels, sou fets amb pols de flama
quan ve l'agost caieu, caieu
i tot el cel de nit proclama
la mortandat dels rossinyols
però l'univers què en sap del drama.
El dolor dóna als somnis vida
com ho fa el rusc amb les abelles
i l'home crida on rep ferida
i on té la nafra neix un sol
més bell que l'antiga mentida.
Jo no sé pas què em posseeix
i ara m'impulsa a dir en veu alta
no per pregar pietat ni ajut,
ni per a confessar cap falta
allò que m'omple i m'obsedeix.
Para citar esta página: https://www.cancioneros.com/nc/3028/1/els-poetes-louis-aragon-jean-ferrat
PUBLICIDAD
PUBLICIDAD
LO + EN CANCIONEROS.COM
HOY DESTACAMOS
La compañera de Atahualpa Yupanqui
el 21/05/2020
Fue la mujer que acompañó a Yupanqui durante casi medio siglo. Pese a que era una gran concertista de piano, dejó a un lado su carrera para acompañarlo. Junto a Atahualpa compuso 65 canciones de enorme éxito, como El arriero y Luna Tucumana.
Fue la mujer que acompañó a Yupanqui durante casi medio siglo. Pese a que era una gran concertista de piano, dejó a un lado su carrera para acompañarlo. Junto a Atahualpa compuso 65 canciones de enorme éxito, como El arriero y Luna Tucumana.
HOY EN PORTADA
28 aniversario de su partida
el 21/05/2020
Hace 28 años, Atahualpa Yupanqui, el máximo exponente del folclore argentino moría en Nimes, Francia, horas después de tener que cancelar un recital. Un virtuoso de la guitarra, un poeta de las cosas simples, un hombre comprometido con sus ideas y con su tierra. Un artista que recién en los últimos años fue merecidamente reconocido por su país.
Hace 28 años, Atahualpa Yupanqui, el máximo exponente del folclore argentino moría en Nimes, Francia, horas después de tener que cancelar un recital. Un virtuoso de la guitarra, un poeta de las cosas simples, un hombre comprometido con sus ideas y con su tierra. Un artista que recién en los últimos años fue merecidamente reconocido por su país.
