El desencant

Guardeu, ulls meus,
guardeu aquest zel,
el ritme d'aquests mots senzills,
la calma de la nit polir
les ones d'aquest mar tan vell
les aigües d'aquest mar tan meu.

Guardeu, ulls meus,
guardeu contents
els fruits d'un temps sense retorn
la groga llum espurnejar,
les tardes que hem creuat tants cops,
les tardes que hem creuat tan junts.

I apreneu el crit del vent
i del 'art de la llibertat,
que mai no seran prou
tots els tresors que haveu guardat
davant de tant d'engany.

I no deixeu
que us venci mai
l'espant al rostre de la gent
que no coneix cap altre déu
que la ignorància feta preu,
que la ignorància feta llei.

I a poc a poc
aneu desfent
el drama dels desesperats
la nit tancada de tants anys,
el cansament, el desencant.