Nocturn per a dues dones

No m'imagino sense tu
ni sense aquest petit miracle
que es mou com un diable,
ulls grans color d'estiu,
que ens veu i ens reconeix
i als dos ens descobreix
que cada nit al cel
s'encèn la lluna blanca.

No m'imagino sense tu
ni sense aquest petit miracle
que plora quan no toca
i ens venç per cansament,
que fot potes enlaire
la casa en què vivim,
i, a trenta-nou de febre,
se'n riu de tu i de mi.

No m'imagino sense tu
ni sense aquest petit miracle
que fa que a cada passa
s'encengui un llum vermell,
que guixa les parets
amb traç de punta fina
i escup glops de farina
damunt l'abric de pell.

No m'imagino sense
tu ni sense aquest petit miracle
que té la sort encara
de creure's immortal,
que ignora aquesta jungla
on quasi tot s'hi val,
i ens fa callar de sobte
si fan "Bola de drac".