No m'agrada

No m'agrada que t'excusis
si t'obsedeix la presència
d'una urgència passatgera
de quedar-te a casa sola,
de retrobar en el silenci
l'olor de les teves coses
i entre la llum del capvespre
un polsim de primavera.

No m'agrada que t'espanti
aquesta meitat solitària
que apareix algunes tardes
entre les nostres mirades,
que a mi també m'enamora
quan la quietud de les hores
s'instal·la nua a la cambra
on t'he abraçat fa una estona.

Que l'instint cruel, si en té ganes,
ens despulla i ens desarma,
perquè naixem solitaris i solitaris
partim...
Que ens hem de prendre la vida
com unes curtes vacances
on coincidir i trobar-nos ho decideix
el destí...

No m'agrada que t'excusis
si surts a fer dues passes,
però abriga't i, quan puguis,
recorda't de trucar-me.