Zàping

No recordo quant em va costar,
si és portuguès, francès o italià,
però aquest sofà és meravellós.
M'hi enfonso, doncs, com un sultà.
De sobta, un bon perfum m'arriba al nas
i m'anuncia que ja podem sopar.
El gos, mandrós, em dóna la mà.
Està afamat, pobre animal.
I ja és aquí, com cada nit del món.
És el diable vint-i-un botons.
Em té enganxat, martiritzat,
el mando dels collons.

Zàping, zàping, zàping...

Si tot segueix així, estic perdut.
La dependència sempre juga brut.
He d'adreçar la barca
potser amb El Patriarca
o, fins i tot, teràpia en grup.
Qualsevol dia em dirà que prou,
agenollada, pobra Trinitron.
Però és que em domina, el maleït,
i tinc fet pols el segon dit.
Els infrarojos, quin mal invent!
T'ho prenen tot: els béns, l'enteniment.
Pols a la biblioteca, pols a la discoteca,
pols a la dona i als parents.