I res més

Aixecar-me sense pressa
amb el cos despert
i olorar els perfums
que el dia penja dels carrers.
Espolsar-me la peresa
amb un bon cafè a la crema
i llegir amb calma el diari
que algú ja m'ha ofert.

Ordenar les mil idees
que vaig tenir anit.
Treballar sense feblesa
en el que he escollit
i fruir de la bellesa
que s'amaga en un poema,
i envejar-ne aquella imatge
o aquell adjectiu.

I res més. Ja en tinc prou.
Què és la vida, si no instants
on les coses importants
neixen d'un moment?
I res més. Ja en tinc prou.
Quasi mai no passa res.
I si passa, sempre el sol
surt per l'est
i inunda el món de colors.

Passejar prop de les aigües
del meu port tan vell
i esbrinar si el vent que bufa
és nord o llebeig,
i de sobte enamorar-me
d'un petit vaixell que es gronxa
i jurar-me que algun dia
jo també el tindré.

Abraçar els capvespres liles
sense cap neguit.
Dur les mans plenes de vida
per bastir les nits
i endinsar-me en un cinema
o quedar-me a casa meva
fent l'ofici que m'agrada,
que és anar vivint.