A l’alba

Amor meu, si tu sabessis
com temo la matinada!
No sé per què les estrelles
fereixen com amenaces
ni sé què sagna la lluna
al fil de la seva dalla.

Potser quan la nit s’acabi
vindrà una altra nit més llarga.
No vull pas que m’abandonis,
amor meu, a l’alba.
A l’alba...

Els fills que mai no tinguérem
per clavegueres s’amaguen,
es mengen les flors darreres,
em sembla que endevinaven
que el dia que ja s’acosta
serà una bèstia afamada.

Sé que quan la nit s’acabi...

Deu mil voltors, en silenci,
estenen les seves ales.
Ai, amor meu, no et destrossa
aquesta callada dansa?
Ball maleït de cadàvers,
pólvora del sol que s’alça.

Sé que quan la nit s’acabi...