Tornar-te a veure

Em moro de ganes de dir-te “T’estimo”
I sé que és impossible: ni vull ni puc fer-ho.
Detesto el Paradís que, quan es fa present,
dura només el que dura un instant.
Jo vaig tenir-lo entre els meus braços.
És aquí, ja no hi és...
I sé que no podré tornar-te a veure mai més.

Em vas rentar el peu en la teva sina de lluna
amb puntes dels cabells que s’amaraven d’escuma.
Revisc aquell miracle de la marea blanca
que era el teu cos quan vessava de llum.
Com batega la memòria!
Eres tu, només tu...
I sé que no podré tornar-te a veure mai més.

No feies preguntes, no volies respostes.
Tu i jo érem dos cossos parlant a les fosques,
buscant el ritme exacte que marquen els batecs
si conversa una sola veu.
Per fi tocava la bellesa,
era amor, és amor...
I sé que no podré tornar-te a veure mai més.